Homo reflexivus

Fa 100,000 milions d’anys que el nostre parent més llunyà va néixer amb la pell fosca a la Vall del Rift, a l’est del continent africà.
Va ser un part complicat, el nadó va haver de fer un doble gir per travessar el canal del part, tenia un gran cervell. A pesar del seu gran cervell no es podia valer per ell mateix i va haver de dependre de la seva mare durant anys. Aquesta característica es va tornar molt avantatjosa ja que el contacte amb la mare i els altres membres del grup li va permetre aprendre i assimilar els coneixements que tenia la comunitat, tota la cultura del seu grup.
Ja d’adult va ser un membre destacat de la seva comunitat, gràcies a l’observació de la natura va desenvolupar la capacitat de preveure i anticipar fets, com el canvi d’estacions. La consciència i l’anticipació van fer que el grup pogués ser molt més eficient.
Però no tot van ser avantatges pel primer Homo sapiens...de la mateixa manera que era conscient i anticipava els canvis, també patia anticipadament per les desgràcies, com la mort de la seva mare. La seva força es va convertir també en la seva debilitat.