Els científics i la utilitat de les iaies

Els científics de vegades es fan preguntes com ara: perquè serveixen les iaies? O dit d'una manera més acurada: Com és que les dones viuen tants anys després que hagin deixat de ser fèrtils?
De fet, les famelles humanes són les úniques dins la familia dels primats que viuen tants anys després de l'últim embaràs (sovint fins a 40 anys o més després de la menopausa). Encara que segons les lleis de l'evolució, que són mundialment acceptades, la selecció natural només afavoreix o actúa sobre aquells trets que afecten la reproducció (el que implicaria que les dones en edat postreproductiva no tenen una raó evolutiva per viure)...

Un estudi realitzat sobre una població de caçadors-recol·lectors africans va trobar una resposta empírica a aquesta pregunta.
Els investigadors van observar que el pes dels nens en aquesta població depenia de quant temps estaven recol·lectant menjar les mares. Quan les mares tenien nous nadons, tenien menys temps per alimentar els seus fills més grans, especialment durant el període de lactància. Quan aquests fills més grans tenien la sort de tenir àvies en bona forma que prenguessin el relleu de les seves mares alhora de procurar-los menjar, llavors la salut i la supervivència d'aquests nens era molt millor, i també la dels nadons lactants que podien disfrutar de tota l'atenció i la llet que els calia de la mare.

Així doncs, els investigadors per fi han demostrat lo útils que han arribat a ser les àvies al llarg de la història evolutiva, deu ser que no s'havien adonat del que passa avui en dia quan les àvies van a recollir els nens a l'escola i els donen berenar.

Science 25 April 1997:Vol. 276. no. 5312, p. 535