L'esquizofrènia: la malaltia

L’esquizofrènia és un trastorn mental sever, crònic i inhabilitant, d'origen desconegut.
Aproximadament l’1% de la població desenvoluparà la malaltia al llarg de la seva vida. Tot i així, entre el 6 i el 23% de la població experimenta en algun moment de la seva vida símptomes psicòtics aïllats, dada que ens indica que els gens i factors de risc responsables de la malaltia són relativament freqüents entre la població, i ens dibuixa una línia més continua entre individus “sans” i malalts.

Malgrat tot la malaltia es pot arribar a presentar de forma molt severa i pot afectar l’activitat laboral, les relacions interpersonals o la cura d’un mateix.

Normalment l’esquizofrènia apareix, ja sigui de forma gradual o sobtadament, al final de l’adolescència o a principis de l’edat adulta. Tot i que també hi ha esquizofrènia infantil, esquizofrènia d’inici tardà (a partir dels 40 anys) i existeixen diversos tipus de psicosis que poden acompanyar la vellesa.

L’esquizofrènia, tal com passa amb altres malalties psiquiàtriques, es diagnostica a través d’uns criteris diagnòstics de tipus clínic molt concrets. Així doncs no existeix cap prova o test diagnòstic (analítica, escàner cerebral, etc.) que ens pugui servir per aquesta finalitat.

Els símptomes de la malaltia es classifiquen en positius, negatius, desorganitzats. No tots els pacients presenten tots els símptomes, a més, un mateix pacient també pot experimentar canvis en els símptomes que pateix al llarg de l’evolució de la malaltia. Els símptomes són els següents:

- Els símptomes positius són els més notoris i característics de la malaltia, són:

a) Al·lucinacions: percepcions de quelcom que no existeix; les més freqüents són les auditives, també n’hi ha de visuals, olfactives i tàctils.

b) Deliris: creences infundades que es mantenen a pesar de les evidències en contra, com els de persecució, culpa, grandesa, religiosos, somàtics, de referència, etc.

- Els símptomes negatius:

a) Anhedonia: incapacitat de sentir plaer

b) Aplanament afectiu: no discriminen bé els seus sentiments, no els expressen

c) Alogia: pobresa en el llenguatge, no s’afegeixen comentaris més enllà del que se’ls pregunta

d) Abúlia: falta de voluntat

e) Associabilitat.

- Els símptomes desorganitzats:

Trastorns del pensament, afecte inapropiat, conducta extravagant, pensaments desorganitzats, comportaments incoherents (criden sobtadament, es vesteixen inapropiadament, etc.), associació errònia de conceptes, expressió inapropiada de les emocions (ploren o riuen fora de context).

L’esquizofrènia sol presentar-se juntament amb dèficits de memòria i aprenentatge, dèficits d’atenció, deficiències en les funcions executores (en el tractament dels conceptes i les hipòtesis, el raonament en abstracte, elaboració de respostes alternatives ràpides, així com introspecció i judici social alterat).

Malgrat la gravetat de la malaltia, la seva pitjor característica segueix sent que es desconeix, s'amaga i s'estigmatitza els malalts de per vida.