L'esquizofrènia explicada per una pacient

(versió original a continuació, traduït al català més avall)

"It means tiredness and confusion, it means living trying to separate every experience that I have between reality and unreality. Sometimes I can not even realize where reality and my fantasy mingle together.
It means trying to think clearly against a background of messy thoughts that fight one to each other. Finally thoughts are absorbed by your head and then you feel embarrassed to take part in a conversation.
It means feeling, that sometimes, you are inside your own head and you can see yourself walking over your brain or seeing a woman that is wearing your clothes and doing the actions that you are thinking.
It means knowing that you are being watched over, that you are not going to succeed in life because law is against you, and it means knowing that your final destruction is not far away. "

"Vol dir cansament i confusió, vol dir viure intentant separar cada vivència que tinc entre lo real i lo irreal. De vegades no puc adonar-me d'on es mesclen la realitat i la meva fantasia.
Vol dir intentar pensar clarament en contra d'un soroll de fons de pensaments barrejats que lluiten els uns amb els altres. Al final aquests pensaments són absorbits pel teu cap i t'avergonyeixes al descobrir-te prenent part d'una conversa.
Vol dir sentir que de vegades ets dins del teu propi cap i et pots veure a tu mateixa caminant sobre el teu cervell o veient una dona que duu la teva roba i porta a terme les accions que tu estàs pensant.
Vol dir saber que estàs sent vigilat, que no triomfaràs a la vida perquè la llei està en contra teva, i vol dir saber que la teva destrucció final no està lluny."

L'esquizofrènia: la malaltia

L’esquizofrènia és un trastorn mental sever, crònic i inhabilitant, d'origen desconegut.
Aproximadament l’1% de la població desenvoluparà la malaltia al llarg de la seva vida. Tot i així, entre el 6 i el 23% de la població experimenta en algun moment de la seva vida símptomes psicòtics aïllats, dada que ens indica que els gens i factors de risc responsables de la malaltia són relativament freqüents entre la població, i ens dibuixa una línia més continua entre individus “sans” i malalts.

Malgrat tot la malaltia es pot arribar a presentar de forma molt severa i pot afectar l’activitat laboral, les relacions interpersonals o la cura d’un mateix.

Normalment l’esquizofrènia apareix, ja sigui de forma gradual o sobtadament, al final de l’adolescència o a principis de l’edat adulta. Tot i que també hi ha esquizofrènia infantil, esquizofrènia d’inici tardà (a partir dels 40 anys) i existeixen diversos tipus de psicosis que poden acompanyar la vellesa.

L’esquizofrènia, tal com passa amb altres malalties psiquiàtriques, es diagnostica a través d’uns criteris diagnòstics de tipus clínic molt concrets. Així doncs no existeix cap prova o test diagnòstic (analítica, escàner cerebral, etc.) que ens pugui servir per aquesta finalitat.

Els símptomes de la malaltia es classifiquen en positius, negatius, desorganitzats. No tots els pacients presenten tots els símptomes, a més, un mateix pacient també pot experimentar canvis en els símptomes que pateix al llarg de l’evolució de la malaltia. Els símptomes són els següents:

- Els símptomes positius són els més notoris i característics de la malaltia, són:

a) Al·lucinacions: percepcions de quelcom que no existeix; les més freqüents són les auditives, també n’hi ha de visuals, olfactives i tàctils.

b) Deliris: creences infundades que es mantenen a pesar de les evidències en contra, com els de persecució, culpa, grandesa, religiosos, somàtics, de referència, etc.

- Els símptomes negatius:

a) Anhedonia: incapacitat de sentir plaer

b) Aplanament afectiu: no discriminen bé els seus sentiments, no els expressen

c) Alogia: pobresa en el llenguatge, no s’afegeixen comentaris més enllà del que se’ls pregunta

d) Abúlia: falta de voluntat

e) Associabilitat.

- Els símptomes desorganitzats:

Trastorns del pensament, afecte inapropiat, conducta extravagant, pensaments desorganitzats, comportaments incoherents (criden sobtadament, es vesteixen inapropiadament, etc.), associació errònia de conceptes, expressió inapropiada de les emocions (ploren o riuen fora de context).

L’esquizofrènia sol presentar-se juntament amb dèficits de memòria i aprenentatge, dèficits d’atenció, deficiències en les funcions executores (en el tractament dels conceptes i les hipòtesis, el raonament en abstracte, elaboració de respostes alternatives ràpides, així com introspecció i judici social alterat).

Malgrat la gravetat de la malaltia, la seva pitjor característica segueix sent que es desconeix, s'amaga i s'estigmatitza els malalts de per vida.

Els científics i la utilitat de les iaies

Els científics de vegades es fan preguntes com ara: perquè serveixen les iaies? O dit d'una manera més acurada: Com és que les dones viuen tants anys després que hagin deixat de ser fèrtils?
De fet, les famelles humanes són les úniques dins la familia dels primats que viuen tants anys després de l'últim embaràs (sovint fins a 40 anys o més després de la menopausa). Encara que segons les lleis de l'evolució, que són mundialment acceptades, la selecció natural només afavoreix o actúa sobre aquells trets que afecten la reproducció (el que implicaria que les dones en edat postreproductiva no tenen una raó evolutiva per viure)...

Un estudi realitzat sobre una població de caçadors-recol·lectors africans va trobar una resposta empírica a aquesta pregunta.
Els investigadors van observar que el pes dels nens en aquesta població depenia de quant temps estaven recol·lectant menjar les mares. Quan les mares tenien nous nadons, tenien menys temps per alimentar els seus fills més grans, especialment durant el període de lactància. Quan aquests fills més grans tenien la sort de tenir àvies en bona forma que prenguessin el relleu de les seves mares alhora de procurar-los menjar, llavors la salut i la supervivència d'aquests nens era molt millor, i també la dels nadons lactants que podien disfrutar de tota l'atenció i la llet que els calia de la mare.

Així doncs, els investigadors per fi han demostrat lo útils que han arribat a ser les àvies al llarg de la història evolutiva, deu ser que no s'havien adonat del que passa avui en dia quan les àvies van a recollir els nens a l'escola i els donen berenar.

Science 25 April 1997:Vol. 276. no. 5312, p. 535

Homo reflexivus

Fa 100,000 milions d’anys que el nostre parent més llunyà va néixer amb la pell fosca a la Vall del Rift, a l’est del continent africà.
Va ser un part complicat, el nadó va haver de fer un doble gir per travessar el canal del part, tenia un gran cervell. A pesar del seu gran cervell no es podia valer per ell mateix i va haver de dependre de la seva mare durant anys. Aquesta característica es va tornar molt avantatjosa ja que el contacte amb la mare i els altres membres del grup li va permetre aprendre i assimilar els coneixements que tenia la comunitat, tota la cultura del seu grup.
Ja d’adult va ser un membre destacat de la seva comunitat, gràcies a l’observació de la natura va desenvolupar la capacitat de preveure i anticipar fets, com el canvi d’estacions. La consciència i l’anticipació van fer que el grup pogués ser molt més eficient.
Però no tot van ser avantatges pel primer Homo sapiens...de la mateixa manera que era conscient i anticipava els canvis, també patia anticipadament per les desgràcies, com la mort de la seva mare. La seva força es va convertir també en la seva debilitat.

Benvinguda

En els prop de tres anys que porto com a investigadora predoctoral en el camp de les neurociències m'he adonat de fins a quin punt les malalties amb les que tractem són desconegudes per la gran majoria de la població. La depressió, el trastorn bipolar i l'esquizofrènia estan submergides en un mar de tabús, confusions i prejudicis que estigmatitzen amb força als malalts i les seves families. El desconeixament i la desinformació afecta també als propis facultatius de manera que sovint els propis malalts no són tractats i informats degudament, i el suport psicològic i assistencial a les families també deixa molt a desitjar.
Aquest blog es planteja com un recull d'articles, extractes de xerrades, comentaris i opinions en el camp de la biologia i més específicament en el de les neurociències i la malaltia mental. Tot plegat en un to que espero sigui prou proper i didàctic, per tal de posar un gra de sorra en aquesta platja nostra.
Totes les contribucions i opinions hi són benvingudes.
Gràcies i que ho gaudiu!